Un dels molts eixos imaginaris que tracen rocs i agulles és aquell que comença pel Cap de Guerrer i acaba amb la Boteruda. Resulta un exercici del tot recomanable anar-hi empalmant itineraris, fins arribar al capdamunt d’Agulles i acabar el jorn abocant-nos a l’abisme de la cara nord. Amb la Dipankara podem tancar aquest recorregut, una via curta, completament equipada i sobre roca de qualitat.
- Via: Dipankara
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 80 metres
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop superada l’Agulla de la Carnavalada prenem una canal que marxa cap a l’est i que en pocs minuts ens mena al peu de via.
-
- Primera tirada (Foto: Jose V.)
-
- Segona tirada
-
- Segona tirada (Foto: Jose V.)
-
- Des del cim podem gaudir d’una perspectiva poc comuna de la carena de la Cadireta (Foto: Jose V.)
-
- Ressenya de la via
-
- Recorregut de la via
La via:
Via agradable sense gaire secret; s’inicia al mateix camí. Uns primers metres més rabiosos (no obligats) menen a un plaent codolar, que permet avançar sense preocupacions tot i que les assegurances no siguin a tocar. Una bonica manera d’encadenar vies podria ser l’Ocell Garratibat (Cap de Guerrer), Aresta Brucs de la Bitlla, Aresta Brucs de la Bola de la Partió, Aresta Brucs de la Reina, Aresta Brucs de la Corona de la Reina i per rematar la Dikanpara.
Descens:
Ràpel de 15 metres vers el vessant nord-est que ens deixa a la canal que formen la Boteruda i les Dues Puntes.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca, ràpida i solella.
Potser també et pot interessar: